Ara i sempre, Igualtat, Llibertat i Solidaritat

Soc conscient que les prioritats socials del moment pasen per trencar amb les desigualtats, garantir l'ocupació, l'habitatge i molt més. Però en el marc del 14 d'abril crec que és el millor moment per seguir defensant la República, més enllà del simbolisme d'una bandera.

Quan parlo de República no reivindico tan sols noms o símbols, sino models socials i polítics.

I es que a més de l'organització institucional democràtica, durant la II República Espanyola es van acomplir alguns dels avanços que fins i tot avui dia els podem classificar com avançats si ens fixem en les reformes (retrocesos) que ens porten els governs de dretes.
La primera llei de l'avortament a Espanya, que permetia les garanties i drets de les dones es remunta a l'etapa republicana, de la mateixa manera que els inicis de l'educació mixta i la nova escola, entre d'altres.
Els tan coneguts valors d'Igualtat, Llibertat i Solidaritat (fraternitat no és el millor terme a seguir, doncs es limita als homes) es posaven al servei de totes i tots, i és precisament ara quan cal defensar-los més que mai: la situació de crisi económica i social ha deixat que els drets es sotmetin sota els "requisits económics". Però recordem que no hi ha motor més gran de l'economía que el treball de cures i domèstic, i que sense salut i benestar cap empresa o negoci funcionará bé.
Allò que dia rede día es fa als nostres pobles i ciutats (l'àmbit micro) amb l'ajut de l’estat per afavorir la igualtat d'oportunitats, ha d'ergir-se com a garant del futur de les nostres societats, sense cap excusa.
També parlem d'educació, que ha d'ésser el motor del canvi: només si avancem cap a una escola coeducativa, que es completi amb la participació de les families i la societat civil, aconseguirem que creixin nois i noies lliures, que desenvolupin les seves capacitats lliurement i amb ple respecte a l'entorn i a totes les realitats.

A més, la República entesa des de l'unió de pobles i persones, es converteix en una forma d'Estat oberta i integradora, on la diversitat, les llengües, la cultura o la història siguin elements enriquidors. Perqué més enllà de les fronteres, tots i totes som ciutadans del món, i allò pel que passem i han passat els nostres avantpassats es patrimoni compartit.

 
Evidentement, aquesta exposició idílica pot semblar molt teòrica, tenint en compte que tots aquests factors mai s'han aconseguit plenament. Peró si mantenim el record de les bones experiències que ens ha deixat la història, i hi posem forces per lluitar per la igualtat, la llibertat i la solidaritat, qualsevol canvi és possible.