Un día para recordar y sobretodo unirnos contra el maltrato

Hoy es el Dia contra la violéncia de género, e incluso para quien no lo supiera, ha sido facil recordarlo por los numerosos actos que se hacen en todo el mundo en memoria de quienes fueron asesinadas por la única sinrazón de la diferencia, del género y la barbarie.

Un día en el que junto a la mirada histórica y de reconocimiento, se está haciendo un ejercicio de visionar la sociedad que queremos: sin violencia y sin discriminación (porque no nos olvidemos que la discriminación y machismo es la base de la violencia contra las mujeres)

Podría daros ejemplos de vídeos, como el de compañer@s del PSC de Viladecans,



o el de Juventudes Socialistas de España,




e incluso en Sant Andreu de la Barca, más de 20 personas han participado en un vídeo contra la violencia de género, organizado por la Regidoria de Igualdad. Una iniciativa fantástica, con gente de la ciudad y detodas la edades.

Unas ideas muy positivas para hacer llegar a tod@s que la violencia física es maltrato, pero que también lo es la violéncia psícologica: el control persistente, la humillación y todo cuanto afecta a la dignidad y la liberad de las personas.

Y para acabar con eso, tenemos políticas de igualdad: políticas públicas de igualdad, porque afectan a todas y a todos, porque son la base legal e institucional que nos permiten acabar con las desigualdades y la discriminación. Pero, como decía hoy la Ministra Leire Pajín, no dejemos que los avances en Igualdad nos hagan olvidar que todavía hay mucho por hacer: 64 mujeres muertas y tantas mujeres atrapadas, acorraladas por una situación de maltrato, tienen que hacernos recordar que solo con la lucha social, con el rechazo unánime de tod@s, podemos acabar con la violencia de género.

Denunciando, dando el dificil pero esperanzador paso de dejar atrás el sufrimiento, rompiendo las cadenas que no solo atan a una mujer: atan a sus hij@s, familia, amig@s y a toda la sociedad.

Hay más de un 40 % de casos judiciales por violéncia de género que no siguen por la negativa de las víctimas a continuar el proceso: por temor, por creer que los hij@s sufriran más, o por perdonar al maltratador.

Y es que todas y todos tenemos que estar al lado de quienes sufren o han sufrido esta violencia, ayudando a que se informen de su situación, del apoyo jurídico, económico y de seguridad que recibirán.

Os dejo, para acabar, con esta imagen de la campaña a través de Internet de Juventudes Socialistas de Sant Andreu de la Barca contra la violencia de género y que cuenta con la imagen de la ganadora del 1r. premio del Concurso "Una foto x la igualdad", Elena Barra. Un Concurso del que otro dia os hablaré.

Un exemple per una realitat

L’altre dia vaig escoltar alguns temes del disc editat per l’Ajuntament i 12 grups de joves de Sant Andreu de la Barca. Una iniciativa fantàstica i que ja és el segon any que es fa a la nostra ciutat.

Personalment, considero que el disc “Escolta i viu 2” suposa una veritable notícia per dues raons: una col·lectiva i l’altre de caire polític.

Primerament referida al col·lectiu dels i les joves, perquè moltes vegades estem perpetuats sota el tòpic de que no tenim projectes, no tenim iniciativa, etc. Moltes persones i mitjans han influït negativament en la imatge que la societat té del jovent: una imatge feta de la generalització de diferents fenòmens complexos i que mereixen un anàlisi en profunditat. Perquè, per exemple, quan hi ha eleccions i la participació es baixa entre la gent jove, es molt fàcil al·legar que tenen desafecció, que no saben el que volen, etc.

A l’altra banda, afortunadament, trobem l’anàlisi real i que pretén afrontar els problemes de la gent: dialogant, aportant propostes, i sobretot escoltant les que fan-en aquest cas els joves- i en la mesura del possible es posin tots els esforços per fer-les realitat.

Per aquest motiu m’agrada posar d’exemple aquest disc, amb el que podem veure que els i les joves tenen il·lusions, projectes i força per treballar de valent. Pensant, escrivint i cantant sobre salut es posa de relleu que precisament les problemàtiques de la nostra societat no els hi son alienes: les drogues, l’alcoholisme, les malalties de transmissió sexual, etc.

De tot això arriba el meu segon plantejament, la segona notícia:

Queda palès un compromís de l’administració local, en aquest cas de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca amb la joventut per, a través de diferents regidories, organitzar el que ha de ser el seu projecte:

Es dóna un suport financer, de producció i assessorament,que com en tants altres àmbits, es la resposta al que els joves necessiten.

Un treball -parlo del que es fa pels joves de la nostra ciutat- obert i participatiu, en tots i cadascun dels projectes que es fan, i crec que s’està aconseguint un bon resultat:

L’ampliació i millora de l’Espai Jove, creació de l’Oficina Local d’Habitatge, la posada en marxa de la Xrxa Jove, concerts, concursos de caire cultural i d’oci, activitats d’oci setmanals, aules d’estudi nocturnes en èpoques d’exàmens, etc.

Tot i així, no ens enganyem, encara queda treball per fer i caldrà augmentar la visibilitat i donar resposta a allò que la joventut demana. Però el procediment i les principals bases ja hi son:

bona política de comunicació allà on són els i les joves (Xarxes socials, Instituts, etc.),unida a una bona política de participació (amb possibilitat de debatre i suggerir on-line, en reunions temàtiques, etc.) i millora dels recursos disponibles (ampliació de l’Espai Jove amb noves prestacions, més espais, etc.)

Aquest es el suport que els joves necessitem: allunya’t del paternalisme contraproduent i de la gerontocràcia.

Com a jove i com a membre d’una organització política com la Joventut Socialista i el PSC, crec que els joves som avui dia els principals protagonistes del canvi cap a una societat més rica culturalment i més justa amb qui més ho necessita: a Sant Andreu de la Barca hem avançat molt i encara ho hem de seguir fent amb l’ajuda de totes i tots.